ADN Girona

Què és l'autisme?

L’Autisme és un trastorn o condició que afecta de per vida a nens i nenes. En boca de persones autistes: “que dificulta la comprensió del món i de tot allò que ens envolta”. Es parla de Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) perquè tot i que les persones amb autisme comparteixen dues àrees de dificultats, la seva condició els pot afectar de manera molt diferent.

Algunes persones amb autisme poden portar una vida més independent mentre que d'altres necessitaran algun tipus de suport especialitzat. Les principals dificultats de les persones amb TEA s’organitzen en dues àrees segons el DSM-V (manual diagnòstic americà):

  • ificultats sociocomunicatives (tant en la comunicació com en la interacció social)
  • Conductes rígides i repetitives.

autisme europe

Què sabem sobre l'Autisme?

Autisme en Primera persona

Llegir més ...

Comunicació Social i Interacció Social

Aquestes dificultats es manifesten al llarg de diferents contextos i tenen les següents característiques:

  1. Dificultats en la reciprocitat socioemocional: comportaments que van des de mostrar acostaments socials inusuals i problemes per mantenir l’intercanvi d’anada i tornada normal de les converses, passant per un reduït interès per compartir interessos, emocions i afecte, fins a una manca total d’iniciativa en la interacció social.
  2. Dèficits en conductes comunicatives no verbals usades en la interacció social: comportaments que van des de mostrar dificultats en la comunicació verbal i no verbal, passant per dèficits en el contacte ocular i el llenguatge corporal, i dèficits en comprendre i fer servir la comunicació no verbal, fins a una manca total d’expressivitat emocional o gestual.
  3. Dificultats per desenvolupar i mantenir relacions apropiades per al nivell de desenvolupament de la persona: dificultats per encaixar en diferents contextos socials, dificultats per compartir el joc simbòlic, dificultats a fer amics i fins a una absència aparent d’interès en les altres persones. Alguns exemples…
    • Dificultats en entendre el significat de les expressions facials, gestos comuns o el to de veu.
    • Ecolàlia (repetició de paraules concretes, sovint en el context equivocat).
    • Dificultats en la comprensió de jocs de paraules i ironies.
    • To de veu inadequat.
    • Formes poc corrents de comunicació verbal.
    • Dificultats en la diferenciació dels termes “jo” i “tu”.
    • Manca de gestos i expressions facials.
    • Manifestació d’ una comprensió literal del llenguatge, per exemple, amb l’ús de dites populars: “Qui no corre, vola”.
    • Manca d’interès en els altres.
    • Actitud llunyana, distant i absent.
    • Actitud solitària i aïllada.
    • Comportament social inapropiat o estrany, ja que troben difícil expressar els seus sentiments, necessitats i emocions.
    • Manca d’habilitats socials.
    • Dificultats en l’establiment i manteniment de relacions d’amistat.
    • Manca de comprensió sobre el que és l’amistat o sobre el que són els desconeguts.

Aquestes característiques dificulten l’adaptació social de les persones dins de l’espectre autista, fent que mai “acabin d’encaixar” socialment.

Conductes Rígides i Repetitives

Aquestes dificultats es manifesten al llarg de diferents contextos i tenen les següents característiques:

  1. Conductes verbals, motores o d’ús d’objectes de forma estereotipada o repetitiva: moviments del cos estereotipats com aleteig, ecolàlia (repetició de paraules, sovint en el context equivocat), ús repetitiu d’objectes amb o sense una funcionalitat concreta i frases peculiars.
  2. Adherència excessiva a rutines, rituals o resistència excessiva als canvis: rituals motors com tocar sempre el mateix objecte abans de fer quelcom, insistència en menjar sempre el mateix o seguir sempre el mateix camí per anar a un lloc concret, preguntes repetitives o malestar extrem davant petits canvis.
  3. Interessos restringits, interessos obsessius que són anormals per la seva intensitat o el tipus de contingut: inclinació o preocupació excessiva per objectes inusuals, interessos molt perseverants.
  4. Hiper o hipo reactivitat a la informació sensorial de l’entorn: indiferència aparent al dolor/calor/fred, resposta aversiva a sons o textures específiques, olorar o tocar objectes en excés, fascinació pels llums o objectes que giren, necessitat extrema de recolzar-se a superfícies dures o d’abraçar amb una força excessiva.

Aquest últim aspecte es refereix a les dificultats que la gran majoria de persones dins de l’espectre autista presenta en el filtratge o organització dels estímuls sensorials que ens arriben pels nostres receptors biològics. Normalment, els nostres sentits (vista, olfacte, oïda, gust, tacte, sistema vestibular o equilibri i sistema propioceptiu o consciència del cos) estan perfectament integrats per funcionar de manera efectiva davant les situacions que se’ns presenten o l’entorn que ens envolta. Quan la integració sensorial està desregulada, apareixen conductes que dificulten la nostra funcionalitat diària.


En Joan no es podia concentrar a classe perquè el soroll que fan els fluorescents de l’aula i que nosaltres no podem detectar, li molestava molt. El dia que ho vàrem descobrir i vàrem treballar a l’aula amb llum natural o amb un altre tipus de bombeta en Joan va canviar totalment la seva actitud a l’aula.