ADN Girona

Trastorns Específics de Llenguatge

Trastorns Específics de Llenguatge

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) apareix, en la majoria de nens que ho pateixen, des de les primeres etapes de l’adquisició del llenguatge en forma de retràs en l’aprenentatge de les primeres paraules. Aquests nens constitueixen un grup significatiu de la nostra societat: aproximadament el 2% dels nens amb dificultats en el llenguatge, i moltes vegades solen estar infradiàgnosticats.

Segons la ASHA (American Speech-Hearing Association), el Trastorn Específic del Llenguatge es pot definir com: “Una dificultat amb el llenguatge que no està causada per cap dèficit evident a nivell neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar al desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa“.

Característiques generals

  • Hi ha un nivell lingüístic inferior a l’esperat per el grup d’edat
  • El nen o nena presenta un desenvolupament normal a nivell cognitiu, social, d’autoajuda i motor.
  • No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.
  • Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció) però no a la comunicativa; és a dir, els nens amb TEL solen mantenir una intenció comunicativa important.
  • El problema és evident des de les primeres etapes de l’adquisició del llenguatge (2-3 anys).
  • Els dèficits tenen un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar durant el temps i els nens poden acabar rebent un diagnòstic més sever (retràs mental, autisme, etc...).
  • No existeix una causa coneguda que pugui explicar la gravetat del retràs en el llenguatge.

És important conèixer alguns signes d’alerta per poder reconèixer les dificultats que pugui tenir el nen o nena i, d’aquesta manera, buscar les solucions com abans millor.

En alguns casos les dificultats són molt evidents i les consultes al pediatra o a altres professionals arriben ràpid, com podria ser el cas d’un nen o nena que no reacciona al so o que no vocalitza. En altres casos, però, les dificultats són més subtils i el desconeixement fa que les senyals d’alarma es disparin més tard. En termes generals es pot considerar, d’acord amb l’escala de Llevant, que un nen presenta un retard en la adquisició del llenguatge si als 16 mesos no ha iniciat l’expressió de paraules aïllades amb sentit propositiu (per demanar) o si als 2 anys no construeix frases de 2 paraules. Això no significa que un nen que no compleixi amb aquests criteris presenti necessàriament un TEL.

Alguns signes d’alerta a tenir en compte:

Abans dels 12 mesos

  • Falta de contacte visual.
  • Poc o absència total de balbuceig.
  • No reacciona davant de sorolls forts.

Dels 12-18 mesos

  • Amb 12 mesos, no utilitza gestos, com senyalar o acomiadar-se amb la mà.
  • Amb 18 mesos, prefereix comunicar-se amb gestos, enlloc de vocalitzacions, té dificultats per imitar sons o té dificultats per entendre ordres verbals simples.
  • No atén o reacciona al NO.
  • Adquireix una parla pròpia, parla moltíssim però no se l’entén.

Als 24 mesos

  • Vocabulari molt inferior a 50 paraules.
  • No forma frases de dues paraules.
  • Només imita la parla però no genera paraules o frases de forma espontània.
  • Només produeix determinats sons o paraules de forma repetida i no pot utilitzar el llenguatge oral per comunicar més que les seves necessitats immediates.
  • No mira als ulls quan se li parla, evita la mirada o no la dirigeix cap als objectes que li senyalen.
  • No pot seguir instruccions simples.
  • Té un to de veu o una pronunciació estranya (nassal, per exemple).
  • Costa més entendre’l del què s’espera per a la seva edat.

Enllaços d'interès