ADN Girona

Síndrome Asperger

Síndrome Asperger

Canvis en el DSM-V (Guia Americana de Psiquiatria)

Classificat en un principi sota el terme de “esquizofrènia infantil” en la primera edició del DSM de 1952, el concepte diagnòstic de l’autisme ha vist modificada la seva definició en cada nova edició del DSM.

El DSM-IV, publicat el 1994, definia l’autisme i els seus trastorns associats com “trastorns generalitzats del desenvolupament” (TGD). En el DSM-V, publicat el 2013, aquesta definició ha sigut substituïda pel terme “trastorns de l’espectre autista” (TEA), que han sigut inclosos a la vegada dins d’una categoria més amplia de “trastorns del neurodesenvolupament”.

En el DSM-IV, la categoria dels trastorns generalitzats del desenvolupament comporten 5 subtipus d’autisme: el trastorn autista, el síndrome d’Asperger, el trastorn desintegratiu infantil, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat i el síndrome de Rett.

D’altra banda, en el DSM-V, aquests quatre subtipus han sigut substituïts per la categoria general de “trastorns de l’espectre autista” (TEA). El síndrome de Rett ja no forma part d’aquest sistema de classificació. En lloc de fer la distinció entre aquests subtipus, la definició diagnòstica del DSM-V especifica tres nivells de gravetat en els símptomes així com el nivell de suport necessari. Així doncs, el síndrome d’Asperger ha desaparegut del DSM com a entitat clínica pròpia.

Mites i veritats

  1. El síndrome d’Asperger és un trastorn de l’empatia.

    Les persones amb Asperger poden ser empàtiques però només quan són conscients de les emocions alienes. D’altra banda, l’expressió de les emocions per part seva no se sol ajustar als patrons socials majoritaris i aquesta expressió no sol ser percebuda com empàtica per la majoria de persones. La discapacitat de les persones amb Asperger, doncs, és eminentment social. És a dir, l’empatia pot estar afectada com part del dèficit general i profund de la cognició social.

  2. El Síndrome d’Asperger és un perfil especial de personalitat.

    El síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament i suposa una permanent alteració en el processament de la informació.

  3. Els nens i nenes amb Síndrome d’Asperger són tots molt intel·ligents.

    Solen ser-ho en alguns casos, però en aquests, la seva intel·ligència és de tipus lògic o impersonal. L’alteració en el processament dels estímuls socials i les dificultats per entendre el món social i les seves relacions sempre estan presents. Normalment les persones amb síndrome d’Asperger solen estar en els rangs normals de capacitats cognitives.

  4. Els afectats tenen problemes de llenguatge.

    Tenen un llenguatge formal correcte: el que tenen alterat és l’ús social del mateix, a vegades l’entonació, el volum de veu o altres característiques pròpies de la funció pragmàtica del llenguatge. Solen ser literals en la interpretació del mateix amb dificultats per entendre dobles significats, ironies o fins i tot bromes. Algunes vegades, es pot produir retard lleu en l’adquisició de llenguatge. En aquests casos, s’arriben als nivells normals de llenguatge ràpidament als 5-6 anys.

  5. Els nens i nenes amb síndrome d’Asperger són agressius.

    Els alumnes amb síndrome d’Asperger no són agressius, més aviat el contrari. Les conductes disruptives dels nens amb Asperger tenen sempre una causa i motiu justificat donada la seva discapacitat. Les escasses explosions d’agressivitat venen donades per la pressió continua, assetjament escolar i conductes d’exclusió social que solen patir els alumnes amb el síndrome.

Estratègies d’intervenció

  1. Ús de suports visuals en qualsevol procés d’ensenyament: processen i comprenen millor la informació presentada de manera visual, mitjançant pictogrames, horaris visuals, llistes, etc.
  2. Assegurar un ambient estable i predictible, evitant canvis inesperats donades les dificultats que tenen per enfrontar-se a situacions noves.
  3. Afavorir la generalització dels aprenentatges: donades les dificultats de generalització s’han d’establir programes explícits per permetre transferir els aprenentatges realitzats en contextos educatius concrets a situacions naturals i generals.
  4. Assegurar pautes aprenentatges sense errors: donats els baixos nivells de tolerància a la frustració i les actituds perfeccionistes, és important afavorir la motivació i oferir les ajudes necessàries per garantir l’èxit en la tasca.
  5. Descompondre les tasques en passos més petits i senzills: les limitacions en les funcions executives obstaculitzen el rendiment de les persones amb síndrome d’Asperger durant l’execució de tasques llargues i complicades. Per tant de compensar-ho cal facilitar la tasca descomponent-la en passos més petits i seqüenciats.
  6. Oferir oportunitats de fer eleccions.
  7. Ajudar a organitzar el temps lliure evitant la inactivitat o la dedicació excessiva als interessos restringits.
  8. Ensenyar de manera explícita habilitats i competències que no solen requerir un ensenyament formal i estructurat: habilitats com saber interpretar una mirada, ajustar el to de veu, respectar torns conversacionals, etc. s’han d’ensenyar d’una manera explícita amb els alumnes amb síndrome d’Asperger
  9. Prioritzar objectius relacionats amb els trets nuclears del Síndrome d’Asperger tals com les dificultats de relació social, limitació en les competències de comunicació i la marcada inflexibilitat mental i comportamental.
  10. Evitar en la mesura del possible la crítica i el càstig, i substituir-los pel reforç positiu i el premi.

Enllaços d'interès