ADN Girona

Paràlisi Cerebral

Paràlisi Cerebral

La paràlisis cerebral és una discapacitat produïda per una lesió en el cervell que té lloc durant la gestació, el part o durant els primers anys de vida del nen o nena. La paràlisis cerebral sempre comporta una discapacitat física que pot anar acompanyada d’una discapacitat sensorial i/o intel·lectual. Es tracta d’una de les causes més freqüents de discapacitat motriu i la més freqüent en nens. A Espanya, una de cada 500 persones té paràlisis cerebrals.

Algunes de les característiques de la paràlisis cerebral:

  • Discapacitat permanent i immutable.
  • La lesió afecta a funcions tals com: l’atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge o el raonament.
  • La lesió interfereix en el desenvolupament del sistema nerviós central, de manera que, el procés maduratiu del cervell – i per tant el desenvolupament del nen/a – es veu afectat des del moment que es produeix el dany.
  • El grau en el que la discapacitat afecta a cada persona és variable. Podem trobar persones que conviuen amb una paràlisis cerebral que pràcticament és imperceptible, desenvolupant una vida totalment normal i, d’altra banda, persones que necessiten el suport de tercers per poder realitzar les tasques més bàsiques de la vida diària.

Símptomes i afectacions

Una persona amb paràlisis cerebral pot tenir, en major o menor intensitat, algun o varis dels següents símptomes:

  • Discapacitat intel·lectual: Té una incidència del 50% dels casos. Generalment està associat a una discordança verb-espacial.
  • Crisis epilèptiques: es dóna en un 25-30% dels casos, associat a hemiplegies o tetraplegies severes.
  • Afectacions de la vista: La més comú és l’estrabisme.
  • Trastorns de l’audició: es donen en el 10-15% de les persones amb paràlisis cerebral tot i que el percentatge està baixant gràcies a la prevenció de la incompatibilitat feto-materna.

Altres dificultats o manifestacions que poden tenir lloc en una paràlisis cerebral:

  • Sensitives: Com l’astereognòsia (no reconeixement de l’objecte posat a la mà) o l’asomatognòsia (no reconèixer adequadament el propi cos).
  • Tròfiques: disminució del volum i talla dels membres parètics i una freqüent associació amb trastorns vasculars.
  • Òssies: és freqüent la subluxació i luxació dels malucs, la disminució de l’amplitud d’extensió de genolls o colzes o escoliosis i corbes cifòtiques.
  • Llenguatge: dificultats en els petits músculs de la boca, la llengua, el paladar i la cavitat bocal, de manera que es veu afectada la parla però també la masticació o el fet d’empassar els aliments.
  • Motricitat intestinal: és freqüent l’estrenyiment crònic degut a l’absència o disminució de la motricitat general.
  • Conductuals: falta de concentració, falta d’atenció, comportament agressiu o autolesiu, abúlia o les estereotípies.
  • Emocionals: mala adaptació a l’entorn social, aïllament, estigmatització social, trastorns de l’humor (depressió, vulnerabilitat en l’adolescència), ansietat, hiperemotivitat, immaduresa afectiva.
  • Percepció espacial: dificultats per percebre l’espai en relació amb els propis cossos, problemes en calcular les distàncies o en construir visualment en tres dimensions.

Tractament

La paràlisis cerebral no es pot curar però la persona podrà dur una vida plena amb l’atenció adequada, rebent tractaments que l’ajudin a millorar els seus moviments, estimulin el seu desenvolupament intel·lectual, li permetin desenvolupar el millor nivell de comunicació possible i que estimulin la seva relació social, assolint uns importants nivells d’autonomia.

Així doncs, els símptomes poden ser tractats des de quatre àrees fonamentals:

  • Fisioteràpia
  • Logopèdia
  • Suports educatius
  • Teràpia ocupacional

Enllaços d'interès